UN ENEMIC IMPREVIST A LA GLOBALITZACIÓ.

Paradoxalment, el motiu d’aquesta sorprenent consideracióDonald Trump
no és una de les múltiples crítiques que periòdicament formula l’esquerra contra el concepte mateix de globalització, sinó la política de fets consumats que està duent a terme Donald Trump, la aposta pel proteccionisme, l’establiment unilateral de gravàmens en funció dels interessos nord-americans, la relocalització de grans empreses al seu país i el condicionament a les inversions de les mateixes colpeja en plena línia de flotació al projecte globalitzador. Després d’haver defensat el model de governança neoliberal i globalitzador amb tots els arguments possibles -i alguns inverosímiles- enfront de les impugnacions de altermundistes, economistes progressistes, organismes socials i gent proveïda de sentit comú, els ministres de finances del Grup dels 20 ( G-20) han començat a qüestionar-seGrup dels 20 ( G-20) sobre la viabilitat de cercar una alternativa a aquest model sense minar, per descomptat, les bases sobre les quals descansa el sistema capitalista. Resulta difícil, encara que no inconcebible, imaginar una economia mundial de mercat sense la participació dels Estats Units: aquesta senzilla veritat està sent, per als apòstols del neoliberalisme, més contundent que els raonaments que sistemàticament són rebuts, examinats i rebutjats pels assistents al Fòrum de Davos, i que assenyalen puntualment els demolidors efectes que l’actual governança té sobre els països emergents o en economies de transició. Fa un any, una reunió amb l’agenda que té la que es realitzarà a Baden-Baden, Alemanya, hagués estat poc menys que impensable: les trobades celebrades durant els anteriors 20 anys pels membresFòrum de Davos del G-20 es havien ocupat (a més de posar als seus assistents fora de perill de les ires altermundistes) a afinar i enfortir els mecanismes d’un model que privilegia la liberalització de l’economia, el debilitament de l’Estat, la reducció dràstica de la despesa pública, la desregulació i el protagonisme sense restriccions del sector privat. I, és clar, la noció de globalització entesa com el lliure flux de capitals i -per posar-ho en termes del Fons Monterario Internacional (FMI) – la integració de les economies del món mitjançant el comerç i els fluxos financers, el desplaçament de la mà de obra i la transferència de coneixements tecnològicsFons Monterario Internacional (FMI) a través de les fronteres internacionals.La recuperació pel nou ocupant de la Casa Blanca de la Doctrina Monroe (Amèrica per als americans, on Amèrica significa Estats Units) xoca amb els postulats bàsics de la globalització, i com la mateixa constitueix un element essencial de la governança neoliberal, és precisament aquesta la que acaba posant en dubte. Visiblement preocupada, la titular de l’FMI, Christine Lagarde, ha opinat que si l’Administració dels Estats Units fa el que promet, el comerç internacional, el moviment de capitals i l’intercanvi tecnològic podrien veure embolicats en seriosos problemes. És a dir, les inquietuds que afligeixen Lagarde i els ministres de finances no passen per la concentració desmesurada, la pèrdua de pes de l’Estat, la desocupació i el deteriorament de les polítiques socials, seqüeles de la governança neoliberal que colpegen les majories,Doctrina Monroe sinó per l’afectació a les taxes de guany que patirien les corporacions europees i asiàtiques amb relació a les dels Estats Units. El conjunt de les mesures previstes per Trump (que havien estat degudament preanunciadas en la seva campanya electoral) converteix aquest, en la pràctica, en un impugnador del model econòmic mundial vigent. Això explica, en part, l’atracció (en ocasions vergonyant) que el republicà va exercir en alguns sectors de l’esquerra més radical, els quals semblaven disposats a passar per alt elsl seus pronunciaments sobre racisme, xenofòbia i intemperància, a canvi que fes trontollar el model globalitzador . Aquest és certament indefensable, i la seva desaparició, desitjable. Falta veure si l’atac des de la dreta no és un remei pitjor que la malaltia.                                                                                                                                                                                                                                                                                                             América es un continente y no un país.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s